Etapa 6: Ermua-Gernica (1 de juny)

La caminada del últim dia: fang, mes que mai, relliscades, carjajades, i després per evitar el fang vam anar per la carretera uns quants Km fins a Gernika, on vam agafar 2taxis fins a Jesuskoa.


A Jesuskoa vam tenir el plaer de conviure amb el Rmon i l'Ana, mare i fill (espero que us animeu a descriure-ls), i amb mens protagonisme, el Ramon pare, la vida del qual gira al voltant de les carneros (ja el descriure jo).
lluits de

I, com estava previst, el camino d'aquest any acaba amb un txuleton!
Avans del txuletón ens van portar un "txicharro", peix equivalent al nostre "Jugel" del Mediterrani, -però del Cantábric i, en consecuencia, 4 vegades mès gran-. Molt bó, fet també a la "parrilla.

L'equip perd un membre: després de dubtar-ho la Joana deicideix marxar cap a Barcelona per poder arribar a Londres el diumenge (en cas contrari li pot caure el pèl). Pero tots arranquem en el que pot ser un dia molt bo, sembla que la pluja pararà, encara que s'haurà de veure la quantitat de fang que hi ha.

Etapa 5: Deba-Ermua / Jesuskoa-Guggenheim

equip A: sense paraules!

Equipo A : Deba/Ermua: Sonia, Lali, josep, mijose i jaume, "els machaquitos".
Equipo B Gugenhein: lluïsa, joana, adela i montse, "les sublevades".
Sortida dels dos equips de Jesuskoa plovent, més que els dies anteriors. 

La fotografía es suficientment explícita per saber quin equip va "guanyar".
Equip A va fer l'excursió programada amb pluja i fang: DERROTATS!!

Equip B va anar al Gugenheim de Bilbao a l' exposició itinerant "el arte y la guerra", al voltant de com van viure els artistes europeus durant la segona gerra mundial. Dinar pinxos a "dojo" (Adela i Joana), al barri de Getxo a "casa Itxirri" ; tot regat amb excelents vins negre i blanc. De tornada, com a l'anada, directes al objectiu, Jesuskoa a la tornada i Gugenheim a l'anada. Aixó, tot sigui dit, sense TOMTOM, ni TONTON. 

Vaques i dones al Camino

Etapa 4: Zumaia-Deba (30 de maig)

De Zumaia a Deba, destí final al que alguns no hem arribat, ha estat el més bonic i el més dur: fang i baixades i pujades molt dures, penyassegats incrïbles amb restes de plegament goelògics de 50.000 anys enrera; tot sense parar de ploure, mullats o humits.

Alguns de nosaltres hem sentit la necessitat de fer una aturada, ens hem rendit del de xxxx, on després de constatar que ens havíem equivocat (empitunada!) i calia recular una mica, hem dinat de llaunes comprades a un super de un càmping i hem fet avisar un taxi perquè ens recollís (només a l'Adela, la Montse, la LluÏsa i la Joana).
El Josep (pepetín) fa uns wntrepans de conya en qüstió de segons: d'una barra de pà treu 8 o 9 bocates alhora.

Ens ve a buscar un taxista malcarat que el primer que ens anuncia és que si el seu Mercedes costa 20.000.000. Ens troba massa bruts i enfangats pel cotxe i l'hem d'ajudar a folrar rerra i seients perquè no es taquin de fang
No és el mateix un aranyó que un frijol, és a dir, discussió entre dos cosins armengol sobre els components del pacharán i especificació o lliçó sobre si es destilat.o no, i com jo no vaig prestar gaira atenció ara no sé si és destilat o no. Preguntaré al "mijose" que ho torni a explicar. 

Etapa 3 Orio-Zumaia (29 de maig)

Avui un dia fosc, plujòs com per variar. La Lalí va relliscar ahir i va inspirat a la Luïsa l'ex-vot que segueix. Cal dir que hem sentit els qui anaven darrera els seus crits, però quan hem arribat hem vist que semlava descansar sobre les herbes dels marges.

   Avui hem acaat el dia anant a sopar al "Astillero", restaurant que ens han recomanat uns amics d'en Jaume, a Guetaria, un sopar com esperes que siguin un sopar a la basca. destacaríem el que casi ha pres tothom, un cogote de merluza a la basca (peix blanc, melós, oli allet i bitxo) extraordinari, tot regat amb 4 botelles de xacolí, i tinto per qui en volia.
   Ens han quedat pendents les anxoves que volíem comprar

Al camí del matí fins a Zarautz ha sigut molt bonic; en entrar al poble, ens hem estrenat amb el pinxos -encara que buscàvem un café amb llet- perquè s'ha de veure com els fan de bons. després hem caminat arran de mar atravessant la platja de Zarautz i sense deixar el passeig marítim fins a Guetaria, feia molt mal dia, pluja i vent, però era fabulós caminar al cosat d'un Cantàbric embravecido, l'escuma, el brugit de les ones, els.colors dels grisos...

Després de dinar, el camí de la tarda ha estat una delícia, s'enfilava des del bell mig de Guetaria i pujava en forma de llit de rierol amb una catifa de boniques pedre romes, el dia s'havia obert i hem pogut disfrutar edel paisatge iluminat pel sol, tota una excepció aquest any.

Quan el Josep A -conegut popularment como "mijose"- arranca a caminar sol agafar una velocitat de creuer constant que fa que sovint s,'estimi més no aturarse qual el grup ho fa per la raó que sigui; avui quan després d'una aturada hem recuperat el camí, l'hem vist a la llunyania havent passat de llarg un bon nombre de fletxes geogues que assenyalVen de manera exagerada el camí. No cal explicar-ho, la Lluïsa ho ha dibuixat de manera molt gràfica i expresiva.

Etapa 2: Donostia-Orio (28 de maig)

Entre conversa i conversa, la Lali ens ha donat una lliçó magistral sobre el millor roastbeef  del món que no es pot desaprofitar:

diseny per l'orujo

Ingredients: mitjana de vedella si pot ser del centre millor, mostassa(no picant) xerès o conyac si poseu les dues coses no pasa res, suc de llimona, oli d'oliva, sal i pevre vert. Tot plegat es posa a macerar 24h a la nevera i despres es cou al grill. Ha de quedar torradet per fora i cru per dintre el temps de cocció depend del gruix del tall jo ho faig a "ojo de buen cubero".

Ens ha sorprés, però no encantat, el diseny de la copa-cònica-empotrada-a-minigarafeta-de-vidre que utilitzen aquí per beure orujo.
45 anys del Josep i l'Adela que celebrem al vespre amb un vinet negre molt bo.

Sònia i Jaume a mitja operació

La Sònia ens ensenya les seves -autora- joies i escultura, que ens deixa bocabadats. Però no només val per lárt... també si posa quan es necessita un manetes (donat que la Lluïsa, amb la seva fortaleça, s´´havia carregat un tros de la taula de casa Jeseskoa), foto per mostrar la dificultat del tema:

L'etapa ens ha cruixit: Josep A., Lluïsa, etc amb 'problemes físics'..., aguantarem?

Dinar gastronòmic dels germans jover: surtido de fritos (veure l'expressiu dibuix de la Lluïsa).

Cada día, avans de sopar, un ratet de clase de Ipad a càrrec de la Joana, que es l' autora de la confecció d' aquest estupendo blog; ens ensenya coses práctiques com per exemple escanejar un document, el dropbox, el pages... Un pou de sabiduría informática!!.

No te pases, Montse!, els Ipad molta cosa molta cosa i després no són compatibles i no ens deixen fer el que volem.

Etapa 1 : Irun-Donostia (27 de maig)

Irun - Donostia, (26 de maig) 27 km.

Els caminantes amb capelines des dels ulls de la Lluïsa

Baralla de croissant entre cunyades, que per suposat ha acabat bé. I nàpreenm per gestionar el tema pels dies que queden.

Primera etapa, ensarronada dels germans Jover, eren 17 i han estat 27 (km.), però una primera etapa preciosa, ja se sap que el país basc és molt muntanyòs.

El matí ha estas de pluja i capelines, amb un començament dur, pujant i la resta tranquil, el que has ha permés dinar tranquil.lament a Pasajes de San Juan al Txulocotxo, un lluç esplèndit regat amb vi blanc que ha pogut amb més de un/a.

La sangre no llegó al río

Després hem creuat la ria amb barqueta cap a Pasajes de San Pedro, on esperava una escla llarguíssima fins a arribar dalt de la muntanya per anar baixant cap a Donosti.