Etapa 3 Orio-Zumaia (29 de maig)

Avui un dia fosc, plujòs com per variar. La Lalí va relliscar ahir i va inspirat a la Luïsa l'ex-vot que segueix. Cal dir que hem sentit els qui anaven darrera els seus crits, però quan hem arribat hem vist que semlava descansar sobre les herbes dels marges.

   Avui hem acaat el dia anant a sopar al "Astillero", restaurant que ens han recomanat uns amics d'en Jaume, a Guetaria, un sopar com esperes que siguin un sopar a la basca. destacaríem el que casi ha pres tothom, un cogote de merluza a la basca (peix blanc, melós, oli allet i bitxo) extraordinari, tot regat amb 4 botelles de xacolí, i tinto per qui en volia.
   Ens han quedat pendents les anxoves que volíem comprar

Al camí del matí fins a Zarautz ha sigut molt bonic; en entrar al poble, ens hem estrenat amb el pinxos -encara que buscàvem un café amb llet- perquè s'ha de veure com els fan de bons. després hem caminat arran de mar atravessant la platja de Zarautz i sense deixar el passeig marítim fins a Guetaria, feia molt mal dia, pluja i vent, però era fabulós caminar al cosat d'un Cantàbric embravecido, l'escuma, el brugit de les ones, els.colors dels grisos...

Després de dinar, el camí de la tarda ha estat una delícia, s'enfilava des del bell mig de Guetaria i pujava en forma de llit de rierol amb una catifa de boniques pedre romes, el dia s'havia obert i hem pogut disfrutar edel paisatge iluminat pel sol, tota una excepció aquest any.

Quan el Josep A -conegut popularment como "mijose"- arranca a caminar sol agafar una velocitat de creuer constant que fa que sovint s,'estimi més no aturarse qual el grup ho fa per la raó que sigui; avui quan després d'una aturada hem recuperat el camí, l'hem vist a la llunyania havent passat de llarg un bon nombre de fletxes geogues que assenyalVen de manera exagerada el camí. No cal explicar-ho, la Lluïsa ho ha dibuixat de manera molt gràfica i expresiva.