Etapa 4: Zumaia-Deba (30 de maig)

De Zumaia a Deba, destí final al que alguns no hem arribat, ha estat el més bonic i el més dur: fang i baixades i pujades molt dures, penyassegats incrïbles amb restes de plegament goelògics de 50.000 anys enrera; tot sense parar de ploure, mullats o humits.

Alguns de nosaltres hem sentit la necessitat de fer una aturada, ens hem rendit del de xxxx, on després de constatar que ens havíem equivocat (empitunada!) i calia recular una mica, hem dinat de llaunes comprades a un super de un càmping i hem fet avisar un taxi perquè ens recollís (només a l'Adela, la Montse, la LluÏsa i la Joana).
El Josep (pepetín) fa uns wntrepans de conya en qüstió de segons: d'una barra de pà treu 8 o 9 bocates alhora.

Ens ve a buscar un taxista malcarat que el primer que ens anuncia és que si el seu Mercedes costa 20.000.000. Ens troba massa bruts i enfangats pel cotxe i l'hem d'ajudar a folrar rerra i seients perquè no es taquin de fang
No és el mateix un aranyó que un frijol, és a dir, discussió entre dos cosins armengol sobre els components del pacharán i especificació o lliçó sobre si es destilat.o no, i com jo no vaig prestar gaira atenció ara no sé si és destilat o no. Preguntaré al "mijose" que ho torni a explicar.